Vides que no són la meva
Vides que no són la meva

Vides que no són la meva

Un llibre sobre la vida i la mort, la malaltia, la pobresa extrema, la justícia i, per damaunt de tot, sobre l’amor.

L’any 2004, Emmanuel Carrère i la seva dona Hélène viatjaven a Sri Lanka amb la intenció de salvar una relació que semblava a punt de fracassar. Quan el tsunami de l’oceà Índic va devastar tota la costa del sud-est asiàtic, es van trobar enmig de la tasca dolorosa i traumàtica d’acompanyar una jove parella de compatriotes que buscaven el cos de la seva filla de quatre anys.

Uns mesos més tard, encara van haver de fer front a una altra història amarga que ja reverberava durant els dies que van passar de vacances: la del càncer que acabaria amb la mort de la Juliette, la germana de l’Hélène. I a l’epicentre de la història encara hi apareixeran les converses que Carrère va mantenir amb l’Étienne, jutge i excompany de feina de la Juliette, amb qui havien arribat a travar una relació molt íntima arran de la malaltia que compartien, i que són una lliçó moral i sentimental sobre la nostra manera de relacionar-nos quan sembla que tot s’ensorra.

Així ho presentava el mateix Carrère a l’edició francesa del llibre: «Amb pocs mesos de diferència, la vida em va fer ser testimoni dels dos fets que més m’espanten del món: la mort d’una nena per als seus pares, la d’una dona jove per a les seves filles i el seu marit. [...] Aquest llibre tracta sobre la vida i la mort, la malaltia, la pobresa extrema, la justícia i, sobretot, l’amor. Tot el que s’hi explica és cert».

ISBN978-84-339-2633-3
EAN9788433926333
PVP CON IVA19.9 €
NÚM. DE PÁGINAS272
COLECCIÓNLlibres Anagrama
CÓDIGOLA 119
TRADUCCIÓNFerran Ràfols Gesa
PUBLICACIÓN12/06/2024
ISBN978-84-339-2684-5
EAN9788433926845
PVP CON IVA9.99 €
CÓDIGOLA 119
TRADUCCIÓNFerran Ràfols Gesa
PUBLICACIÓN12/06/2024
RESEÑAS PRENSA
Núvol
COMPARTE EN:
Publicat amb l'ajuda del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Publicat amb l'ajuda del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
 
Emmanuel Carrère

Emmanuel Carrère

Emmanuel Carrère (París, 1957) s’ha imposat internacionalment com un escriptor extraordinari amb set novel·les de no-ficció. Són L’adversari: «El primer clàssic del gènere narratiu més innovador de la literatura del segle XXI: la novel·la de fets reals» (Jordi Amat); Una novel·la russa: «Un relat original, multidireccional i pertorbador» (Sergi Pàmies); Vides que no són la meva: «Una experiència literària brutal» (Pedro Almodóvar); Limonov (Prix des Prix): «Un relat superb i engrescador » (Joan Garí, Ara); El Regne: «Una mostra de gran intel·ligència narrativa, una obra escrita en estat de gràcia» (Isaac Rosa, El País); Ioga: «Una invitació a endinsar-se a la cuina de l’escriptor» (Marc Bassets, El País) i D13: «Humanament esgarrifós i literàriament espectacular» (Pere Antoni Pons, Ara). És autor d’altres obres de ficció, com El bigoti i La Classe de neige (Premi Fémina); de periodisme, com Il est avantageux d’avoir où aller, i biogràfiques, com Je suis vivant et vous êtes morts, sobre Philip K. Dick. El 2017 va rebre el Premi FIL de Literatura en Llengües Romàniques i el 2021, el Premi Princesa d’Astúries de les Lletres.

Fotografia © MT Slanzi


Suscríbete

¿Te gustaría recibir nuestro boletín de novedades y estar al día con los eventos que realizamos? Suscríbete a nuestra Newsletter.