Emmanuel Carrère

Emmanuel Carrère (París, 1957) s’ha imposat internacionalment com un escriptor extraordinari amb set novel·les de no-ficció, totes publicades a Anagrama. Són L’adversari: «El primer clàssic del gènere narratiu més innovador de la literatura del segle XXI: la novel·la de fets reals» (Jordi Amat); Una novel·la russa: «Un relat original, multidireccional i pertorbador» (Sergi Pàmies); Vides que no són la meva: «Una experiència literària brutal» (Pedro Almodóvar); Limónov(Prix des Prix): «Un relat superb i engrescador» (Joan Garí, Ara); El Regne: «Una mostra de gran intel·ligència narrativa, una obra escrita en estat de gràcia» (Isaac Rosa, Babelia); Ioga: «Una invitació a endinsar-se a la cuina de l’escriptor» (Marc Bassets, Babelia) i D13: «Humanament esgarrifós i literàriament espectacular» (Pere Antoni Pons, Ara). És autor d’altres obres de ficció, com El bigoti i La Classe de neige (Premi Femina); de periodisme, com Il est avantageux d’avoir où aller, i biogràfiques, com Je suis vivant et vous êtes morts, sobre Philip K. Dick. El 2017 va rebre el Premi FIL de Literatura en Llengües Romàniques i el 2021, el Premi Princesa d’Astúries de les Lletres.

Fotografia © Vincent Muller/P.O.L