Una novel·la russa

Un llibre sincer que ens aboca a un món terriblement tèrbol en què els fantasmes familiars del passat entronquen amb les obsessions personals del present.

«La follia i l’horror m’havien obsedit sempre», va escriure Emmanuel Carrère per presentar Una no­vel·la russa, publicada originalment el 2007. «Els meus llibres no parlaven d’altra cosa. Després de L’adversari, ja no podia més. Vaig voler escapar-ne, i vaig creure que me’n sortiria: estimava una dona i havia engegat una nova investigació. La investiga­ció era sobre el meu avi matern, que després d’una vida tràgica va desaparèixer la tardor de 1944 i molt probablement va ser executat per col·laborar amb els alemanys. És el secret de la meva mare, el fantasma que turmenta la nostra família. Per exorcitzar-lo, vaig seguir camins atzarosos que em van dur fins a una petita ciutat de províncies russa, on em vaig quedar força temps a l’aguait, esperant que passés alguna cosa. I aquesta cosa va passar: un crim salvatge.

»La follia i l’horror em van tornar a atrapar. També en la meva vida amorosa. Vaig escriure un relat eròtic per a la dona que estimava amb la in­tenció de jugar amb la realitat, i la realitat ens va precipitar cap a un malson que s’assemblava als meus pitjors llibres i va devastar la nostra vida i el nostre amor.

»De tot això en vaig parlar aquí: dels nostres intents per dominar la realitat i de la manera es­pantosa en què la realitat ens contesta.»

«Una novel·la russa és un extraordinari relat de guerra sense pau a l’horitzó» (Marie-Laure Delor­me, Le Magazine Littéraire); «El relat més precís de tot allò que un home pot dir de si mateix» (Pierre Maury, Le Soir); «Aquesta novel·la autobiogràfica despertarà ecos universals. Un Carrère molt, molt bo» (Nelly Kaprièlian, Les lnrockuptibles).