Ioga

La narració en primera persona d’una crisi depressiva. Un llibre enlluernador que trenca motlles i cotilles de gènere. Una nova fita de Carrère.

Vet aquí un llibre que no és cap manual de ioga, i tam­poc un benintencionat llibre d’autoajuda. És la narra­ció en primera persona i sense embuts de la profunda depressió que va dur l’autor a ser diagnosticat amb un trastorn bipolar i hospitalitzat durant quatre mesos. És, així mateix, un llibre sobre una crisi de parella, sobre una ruptura afectiva i les seves conseqüències. I sobre terrorisme islamista i el drama dels refugiats. I sí, en gran manera també parla de ioga i de meditació, que l’escriptor practica des de fa vint anys. El resultat és l’expressió descarnada de les flaqueses i els turments humans, una immersió en els abismes personals mitjan­çant l’escriptura. El llibre, que ha generat polèmica fins i tot abans de publicar-se, no deixa ningú indiferent.

«Captivador, tal vegada el millor llibre de Carrère» (Ilana Moryoussef, France Inter).

«Una narració implacable» (Marianne Payot, L’Express).

«Magistral» (Nathalie Crom, Télérama).

«Commovedor» (Raphaëlle Leyris, Le Monde).