Barbablava
Com al conte de Charles Perrault, al Barbablava d’Amélie Nothomb hi ha un ogre, un castell i una cambra secreta.
Com al conte de Charles Perrault, al Barbablava d’Amélie Nothomb hi ha un ogre, un castell i una cambra secreta. La Saturnine és una bella jove que arriba impacient a una cita per llogar una habitació a París. El propietari de la mansió és un aristòcrata espanyol amant de la bona cuina i àvid lector de les actes de la Inquisició, però també dels textos de Ramon Llull. Abans de la Saturnine, unes altres vuit dones li van llogar una habitació i van desaparèixer misteriosament. Com als millors contes de fades, en aquesta fantasia sinistra l’autora dosifica humor i horror, alhora que subverteix la història en què s’ha inspirat.
«Aquest Charles Perrault, amanit amb la salsa Nothomb, té una aroma exquisida de sofre, d’erudició i d’humor» (Valérie Lejeune, Le Figaro Magazine).
«Un text depurat. Uns diàlegs brillants. Un crescendo de calfreds, i un final inesperat. Sens dubte, un “Nothomb” d’una collita excel·lent» (L’Est-Éclair).
Sinopsi
Com al conte de Charles Perrault, al Barbablava d’Amélie Nothomb hi ha un ogre, un castell i una cambra secreta. La Saturnine és una bella jove que arriba impacient a una cita per llogar una habitació a París. El propietari de la mansió és un aristòcrata espanyol amant de la bona cuina i àvid lector de les actes de la Inquisició, però també dels textos de Ramon Llull. Abans de la Saturnine, unes altres vuit dones li van llogar una habitació i van desaparèixer misteriosament. Com als millors contes de fades, en aquesta fantasia sinistra l’autora dosifica humor i horror, alhora que subverteix la història en què s’ha inspirat.
