Forats blancs: el destí quàntic dels forats negres. Què hi ha més enllà de la fi dels temps?
Què passa quan un forat negre mor? Aquest llibre és un viatge als confins literals de l’univers, més enllà de la fi dels temps; és un rodolament apoteòsic cap al seu interior, una caiguda per aquesta esquerda del cosmos: ens hi submergim i veiem com la geometria es doblega, el temps i l’espai s’estiren i, al seu epicentre, es dissolen i neix un forat blanc.
Carlo Rovelli, que ha dedicat tota la seva carrera a provar d’encaixar les idees de la relativitat general amb les desconcertants incerteses de la mecànica quàntica, continua la seva aventura investigant aquesta línia divisòria, just a partir del punt en què les equacions d’Einstein ja no serveixen, i investiga si tots els forats negres podrien convertir-se eventualment en forats blancs, aquella forma matèrica on la fletxa del temps s’inverteix.
Igual que Dante anava acompanyat de Virgili per creuar el llindar dels inferns, Rovelli se serveix aquí dels versos de la Divina Comèdia per travessar l’horitzó d’esdeveniments i conèixer què hi ha més enllà d’un forat negre. Amb una prosa àgil, delicada i contundent, l’autor comparteix la por i la freqüent decepció d’explorar hipòtesis i mons desconeguts; però, sobretot, transmet el delit de perseguir idees noves i inesperades, i ens convida a experimentar la febre i la inquietud de la ciència.
«El seu estil combina poesia, fantasia, filosofia i física dura: això el col·loca a l’avantguarda d’una nova onada innovadora d’autors que comuniquen la ciència» (Clive Cookson, Financial Times).
Sinopsi
Què passa quan un forat negre mor? Aquest llibre és un viatge als confins literals de l’univers, més enllà de la fi dels temps; és un rodolament apoteòsic cap al seu interior, una caiguda per aquesta esquerda del cosmos: ens hi submergim i veiem com la geometria es doblega, el temps i l’espai s’estiren i, al seu epicentre, es dissolen i neix un forat blanc.
Carlo Rovelli, que ha dedicat tota la seva carrera a provar d’encaixar les idees de la relativitat general amb les desconcertants incerteses de la mecànica quàntica, continua la seva aventura investigant aquesta línia divisòria, just a partir del punt en què les equacions d’Einstein ja no serveixen, i investiga si tots els forats negres podrien convertir-se eventualment en forats blancs, aquella forma matèrica on la fletxa del temps s’inverteix.
Igual que Dante anava acompanyat de Virgili per creuar el llindar dels inferns, Rovelli se serveix aquí dels versos de la Divina Comèdia per travessar l’horitzó d’esdeveniments i conèixer què hi ha més enllà d’un forat negre. Amb una prosa àgil, delicada i contundent, l’autor comparteix la por i la freqüent decepció d’explorar hipòtesis i mons desconeguts; però, sobretot, transmet el delit de perseguir idees noves i inesperades, i ens convida a experimentar la febre i la inquietud de la ciència.
