Les hores noves

Les hores noves és un llibre lluminós i vital. Parla de plantes, conreus i bèsties, de gent que encara viu de la terra i del bosc, de muntanyes i rieres, de cases de pagès buides i habitades, dels fenòmens atmosfèrics i dels canvis que es produeixen al paisatge al llarg d’un any, des de la primera pluja de setembre fins a les calorades d’un estiu amb risc d’incendi.

Pren com a referent el llibre de Josep Pla Les hores, del 1953, i l’adapta a un entorn canviant en el qual molts hem perdut la relació amb la natura. En un parell de generacions, la introducció extensiva de la mentalitat urbana ha transformat la manera de ser al món. Julià Guillamon observa, explica, conversa amb un antic carboner o amb una colla de peladors de suro portuguesos. Busca formes noves d’anomenar i descriure el lliri, la camèlia i la flor d’estepa, el moviment d’un dragonet que ha entrat dins de casa, la sega a la moderna, amb uns grans tractors John Deere. I reviu la història de l’Emili Soms, l’home que ha recuperat més de cinquanta varietats de poma perdudes a la vall d’Arbúcies. El món potser no és com voldríem, però el que tenim té un valor immens.

«Ens ensenya que no hi ha vida petita per a una mirada intel·ligent» (Guillem Frontera).

«Hi ha moments que sembla un món de gent veïna de Sinera. També hi ha moments, molts, de Lucreci, en el De rerum natura. Pla, Carner i Ruyra els veig com si es tractés d’una marca al front o una piga al coll heretada d’un avi!» (Henar Morera).