Comença a llegir 'La meva feina' d'Olga Ravn

PRIMER PRINCIPI

 

Qui ha escrit aquest llibre?

Jo, per descomptat.

Encara que et vull convèncer del contrari.

Per ara, diguem que ho ha escrit algú altre. Una altra dona, molt diferent de mi. Posem que es diu Anna. Posem que l’Anna és qui m’ha donat tots els papers amb el text que ve després d’aquesta introducció. I posem que me’ls va donar amb l’encàrrec d’endreçar- posem que, després de llegir totes aquestes pàgines que l’Anna m’ha donat, algunes nits m’envaeixen la cobdícia i la histèria. No vull que ningú llegeixi els textos de l’Anna, tret de mi. No vull que la conegui ningú, tret de mi.

 

He trigat molts mesos a treure l’entrellat als papers de l’Anna, i durant la feina m’envaïa un cop i un altre alguna cosa que només puc descriure com un impuls animal, un instint profund, que feia que m’aixequés d’un bot de l’escriptori amb la idea que els papers de l’Anna només els haurien de poder llegir embarassades i dones amb nens petits.

I cada vegada m’havia de tornar a asseure, sense alè i sorpresa davant la meva pròpia estupidesa. Però he d’admetre que aquest rampell microscòpic em va assaltar moltes vegades.

Potser pensava que un públic tan selecte protegiria l’Anna mantenint la seva experiència en secret.

Llegir aquests papers que va deixar sota la meva custòdia va ser com obtenir informació confidencial.

El meu principal repte en aquesta feina ha estat entendre la relació de l’Anna amb el temps. No segueix cap fil cronològic, i no em faig il·lusions d’entendre la línia del temps dels seus textos. Quan me’ls va donar, els papers estaven tots apilats sense cap mena d’ordre. A les llibretes, un esdeveniment es podia explicar just després d’un altre que havia tingut lloc anys abans, com si de cop i volta accedís a un altre punt temporal del text i li fes lloc.

I alhora, com totes les mares recents, mostra una obsessió malaltissa amb el pas del temps en relació amb el desenvolupament de l’infant. En diverses ocasions encapçala textos indicant l’edat del nen, de vegades amb tanta exactitud que fins i tot diu el nombre de dies, encara que després el text potser ni parla del nen.

 

No fa gaire, aquest ús del temps tan incomprensible per a mi es va veure accentuat per una estranya coincidència.

Vaig trobar el diari d’embaràs de l’Anna. No sé explicar ben bé per què, però un impuls difús m’ha portat a deixar aquest quadern per al final en lloc de posar-lo com a esdeveniment inicial, cosa que en el fons hauria tingut lògica.

Potser va ser per reflectir la meva experiència, ja que aquest quadern va ser l’últim que vaig trobar, mentre preparàvem el quart aniversari del nostre primer fill. Vam apartar la calaixera negra de la paret i va caure un quadern blau; s’havia quedat entre la paret i el moble on havia deixat els papers de l’Anna mentre els anava llegint. (Després vaig ficar els papers en tres capses, les vaig tancar i les vaig deixar al despatx. Fins que no va aparèixer aquest últim quadern no vaig trobar l’esma, en un rampell de sentit comú, de posar-me a endreçar-ho tot perquè els pogués llegir algú més.)

El quadern de l’embaràs es devia escolar cap a la part del darrere de la calaixera algun dels cops que jo havia agafat papers de la pila, i per això no sé si l’Anna l’havia deixat damunt de tot o, com jo sospito, entremig del garbuix de temps desendreçats.

Posar l’embaràs al mig de la composició va ser la meva primera contravenció de la cronologia, i després d’això va ser fàcil, o almenys una mica més fàcil.

 

 

SEGON PRINCIPI

 

Aquest llibre va començar quan el nen tenia sis dies i jo em trobava en una foscor.

He intentat endreçar les diferents parts basant-me en el que diria, que és l’ordre en què les vaig escriure.

No recordo haver escrit res de tot això.

Al llarg dels darrers anys he anat trobant cada cop més pàgines escrites.

Si no fos que reconec la meva lletra, podria haver-me pensat que ho havia escrit una desconeguda.

Entre aquestes pàgines escrites a mà, tota una colla de documents a l’ordinador, correus enviats des del meu correu i notes al mòbil, hi ha tant de material (que, repeteixo, no recordo haver escrit) que, després d’haver-ho passat tot a net i d’haver constatat el vertiginós nombre definitiu de pàgines, vaig tenir una sensació que només puc qualificar d’horror.

 

La secció titulada «Diari d’embaràs», una llibreta blava amb les cantonades desgastades, va ser l’última a aparèixer, fa dues setmanes, quan l’Aksel i jo vam apartar la calaixera de la paret per fer lloc per jugar a pescar peixets a l’aniversari del nen.

En última instància, recopilar i endreçar aquests papers i documents ha estat un intent de reconstruir tres anys de la meva vida que han desaparegut de la meva memòria i als quals només puc accedir així, com el lector.

Alguna cosa em diu que si per fi he aconseguit completar la feina amb aquests papers és perquè torno a estar embarassada.

Em sento com si hagués viatjat pel temps fins al passat i hagués tornat a l’estat d’embarassada, com si pogués viatjar amunt i avall a través de les capes del temps.

D’aquí a una setmana acabaré el primer trimestre.

Temo que sigui només una il·lusió, però se m’acut que el futur naixement del meu segon fill m’ha donat forces tant per allunyar-me com per ficar-me de cap en la crisi psicològica que va acompanyar l’arribada del primer.

 

De totes les parts d’aquest llibre, aquelles en què algú (jo mateixa?) parla d’una dona que porta el meu nom són les que més em pertorben. Com si en aquests anys hi hagués hagut algú altre, examinant-me sense pietat i apuntant-s’ho tot. Algú que em considerava una tercera persona, una histèrica. I quan ho llegeixo, de vegades no em puc treure de sobre la sensació que una mà m’engrapa pel coll i m’obliga a acotar el cap. Que algú altre sortia a les nits del meu armari per escriure aquests textos.

 

Tercer principi

 

ÈPOCA

Segona meitat de la dècada de 2010 / Època de l’embaràs

LLOC

Copenhaguen i Estocolm / La foscor de la lactància

PERSONATGES

Anna: Una dona de vint-i-vuit anys, embarassada. Escriptora; després mare. Danesa.
Aksel: Home de trenta anys. Pare de la criatura. Dramaturg. Suec.
Nen: El nom del qual mantindrem en secret, pel seu bé. Nascut el 2016.

A més: Una llarga sèrie de professionals del sector sanitari (infermeres, llevadores, metges, psicòlogues, terapeutes, etc.).
Les àvies de la criatura, en la distància.
Pacients psiquiàtriques, gent en general en espais públics i hospitals, i la narradora, per descomptat.

  

* * *

Traducció de Maria Rosich

* * *

 

 

Descobreix més sobre La meva feina d'Olga Ravn aquí.