Vols vespertins

Un llibre lluminós i captivador sobre la nostra relació amb la naturalesa i sobre el que la fauna i la flora poden ensenyar-nos.

Quines lliçons podem aprendre de la fauna i la flora que ens envolten? En què s’assemblen les migracions de les aus i les migracions humanes? I els nius dels ocells i les incubadores? Quina relació hi ha entre les cuques de llum i la pantalla dels mòbils? Hi ha cap connexió entre una migranya i el canvi climàtic? I entre els cignes i la monarquia britànica?

Helen Macdonald reuneix en aquest volum una sèrie d’escrits sobre la relació dels éssers humans amb el medi natural. El resultat s’assembla a un d’aquells gabinets de curiositats o cambres de meravelles que van proliferar a l’Europa del segle XVI i en què es podien veure objectes sorprenents. Així, el lector assisteix a una trobada fortuïta amb un porc senglar, a una sessió d’observació ornitològica des d’un gratacel de Nova York, a una passejada nocturna per un bosc britànic o al debat sobre la pertinència o no de la cria d’ocells.

L’autora combina amb mà mestra la mirada científica i la literària, reflexiona sobre temes ecològics i humans –l’amor, el dolor, la superació de la pèrdua, la recerca de la bellesa–, evoca vivències i ens parla sense tòpics de plantes i animals. Un llibre lluminós.

«Un antídot per a la visió romàntica i reduccionista de la natura... Evita tota concepció simplista sobre la relació dels humans i la natura» (Parul Sehgal, The New York Times).

«Excel·lent... Sensibles i intel·ligents, aquests textos estan plens d’imatges meravelloses i de reflexions commovedores» (Justine Carbery, The Independent).