Les perfeccions
Una parella que tracta de fer realitat els seus somnis a Berlín. Una gran novel·la europea del present.
L’Anna i en Tom són una parella de joves dissenyadors gràfics que decideixen d’instal·lar-se a Berlín, on creuen que podran fer realitat els seus somnis: viure sense cenyir-se a les convencions, reinventar codis de conducta i explorar nous espais. Gaudeixen de la gastronomia, acudeixen a festes il·legals, es comprometen amb principis polítics progressistes...
Però el temps passa i la monotonia s’apodera d’ells, la feina es torna rutinària i tot el que semblava a punt d’acomplir-se esdevé fugisser. Se senten atrapats, encaparrats a trobar alguna cosa que sigui pura i vertadera, sense saber si realment existeix.
Vincenzo Latronico ha escrit, en un clar homenatge a Les coses de Georges Perec, una vibrant i implacable crònica generacional. El retrat de l’esfondrament d’uns ideals, dels dubtes i les decepcions que apareixen quan, amb els anys, els somnis van quedant enrere. Una paràbola sobre la recerca d’una autenticitat cada vegada més fràgil i estranya.
«La història d’una parella com a unitat atòmica del món, una combinació d’afectes i autopercepcions que parla no només de dues persones, sinó del sistema econòmic que les rodeja, de les ciutats que habiten, de les cases que ocupen i abandonen... Amb una prosa esplèndida, Latronico ens regala una novel·la important, innovadora a la seva manera, tot i que parla de la unitat més antiga de la vida: la parella » (Claudia Durastanti).
«L’epitafi de tot un imaginari generacional, nascut dins de la societat de consum i destinat a implosionar a causa de les contradiccions que n’han soscavat el desenvolupament des del principi» (Niccolò Amelii, La Balena Bianca).
Sinopsi
L’Anna i en Tom són una parella de joves dissenyadors gràfics que decideixen d’instal·lar-se a Berlín, on creuen que podran fer realitat els seus somnis: viure sense cenyir-se a les convencions, reinventar codis de conducta i explorar nous espais. Gaudeixen de la gastronomia, acudeixen a festes il·legals, es comprometen amb principis polítics progressistes...
Però el temps passa i la monotonia s’apodera d’ells, la feina es torna rutinària i tot el que semblava a punt d’acomplir-se esdevé fugisser. Se senten atrapats, encaparrats a trobar alguna cosa que sigui pura i vertadera, sense saber si realment existeix.
Vincenzo Latronico ha escrit, en un clar homenatge a Les coses de Georges Perec, una vibrant i implacable crònica generacional. El retrat de l’esfondrament d’uns ideals, dels dubtes i les decepcions que apareixen quan, amb els anys, els somnis van quedant enrere. Una paràbola sobre la recerca d’una autenticitat cada vegada més fràgil i estranya.
