Cesc Martínez (Manresa, 1974) va publicar el seu primer llibre a Editorial Emboscall l’any 2001: Bits, un recull de microcontes i experiments en prosa. Poc després va formar part del col·lectiu editor de la re-vista digital El Tacte que Té i va començar un seguit de col·laboracions periodístiques sobre arts escèniques i performatives. El 2009 va participar en el volum Nueve fresquíssimos d’Espanya (Produccions Escopeta). El 2011 va aparèixer la seva primera novel·la, Opi i sardines (La Magrana), una ficció sobre les coses que es perden entre generacions i la impossibilitat de conèixer la història completa, amb apunts sobre  el cas Scala: «Estil esquerdat, fa avançar la història amb enginy i engany, fa una marrada de jazz i cementiri abans d’entrar en matèria i tot plegat m’ha semblat esplèndid» (El Llibreter); «Una bona novel·la, un relat a voltes espasmòdic, postmodern, que ens porta per temps de ficció diferents, per mirades de personatges sorprenents» (Joan M. Minguet Batllori). D’ençà d’aleshores, ha contribuït en algunes publicacions esparses i se l’ha vist corregint i traduint.

Fotografía: Luz Muñoz