La ciutat interrompuda

Una crònica de vint-i-cinc anys de Barcelona, entre la contracultura i els Jocs Olímpics, a partir de l’arquitectura, el disseny, el periodisme, l’art, el còmic, la fotografia, el cinema, els costums urbans i, sobretot, la literatura. Novel·les i contes ens guien per la Barcelona dels anys setanta, decrèpita però estimada. Assistim a la seva transformació en una ciutat planificada pels poders públics i els capitals internacionals. Amb l’arribada del turismo massiu, s’ha convertit en una referència en el món global, però molts ciutadans li han girat l’esquena.

Publicat originalment el 2001, La ciutatinterrompuda és alhora un testimoni personal, un llibre de crítica literària i un document d’història de la cultura. Ara incorpora un nou assaig, El grannovel·loide sobre Barcelona, que passa revista als darrers quinze anys de ficcions urbanes.

«En general, els crítics sembla que t’hagin llegit en un quiròfan. T’analitzen com un producte de la tradició, algú que hi va introduint millores tècniques. Això és angoixant. Guillamon llegeix al carrer i al metro» (Eduardo Mendoza)

«Estic tip que quan els crítics escriuen sobre tu només diguin que ets hereu de Trabal i de Calders. El cinema i el còmic també ens han influenciat. Trencar aquests murs és saludable» (Quim Monzó)

«Un treball exhaustiu de compilació i anàlisi de les visions intel·lectuals sobre Barcelona» (Manuel Delgado)

«Les referències urbanístiques són sempre encertades, amb molt més coneixement i més sagacitat del que és habitual en la gent de lletres» (Oriol Bohigas).