01/02/2018
Marina Garcés guanya el premi Ciutat de Barcelona amb 'Nova il•lustració radical'

La filòsofa i professora Marina Garcés ha estat reconeguda amb el premi Ciutat de Barcelona en la categoria «Assaig, ciències socials i humanitats» pel seu llibre Nova il·lustració radical, publicat per Anagrama l’octubre de 2017 dins la col·lecció «Nous Quaderns Anagrama». 

Els premis Ciutat de Barcelona, convocats anualment per l’Ajuntament de Barcelona (Institut de Cultura), reconeixen els creadors i artistes més destacats de l’últim any. Es lliuraran al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona el dijous 15 de febrer.

El jurat, integrat per César Rendueles (president), Antonio Ramírez, Josep M. Fradera, Laura Llevadot i Lorena Fuster, ha destacat «la capacitat de pensar els desafiaments polítics del present renovant les eines de la filosofia clàssica» de l’autora.

Marina Garcés (Barcelona, 1973) és filòsofa, autora de llibres com Un mundo común, Filosofía inacabada Fora de classe. A Anagrama ha publicat Nova il·lustració radical, en català i castellà. És professora a la Universidad de Zaragoza i participa en diversos projectes col·lectius d’experimentació pedagògica, cultural i social. És impulsora del col·lectiu de pensament crític Espai en Blanc.

De Nova il·lustració radical, la premsa n’ha dit:

«Un text d’una vuitantena de pàgines –intens, ple d’idees enlluernadores–» (Jordi Nopca, ARA).

«Llibres com aquest, breus i intensos, ens estimulen a créixer cap a direccions desconegudes» (Vicenç Pagès Jordà, El Periódico de Catalunya).

«Marina Garcés ens empeny cap a la transició, la crítica i la incredulitat, cap a educar-nos a nosaltres mateixos. Una aportació captivadora, la de Marina Garcés» (Carme Miró, Sonograma).

«La Garcés és una filòsofa que parla clar, amb paraules domèstiques i no per això menys profundes i plenes de sentit i de saber i de sabor» (Biel Mesquida, Diario de Mallorca).

«Marina Garcés propone una Nueva ilustración radical. Si entendemos la ilustración como un concepto dinámico, resulta legítimo heredar de pensadores como Diderot o Rousseau su voluntad de autovigilancia y, al mismo tiempo, de intervención en la realidad» (Luis García Montero, InfoLibre).


COMPARTE EN: